Un territori viu des de la prehistòria fins als nostres dies

El poble de Capafonts és l’actual assentament humà situat a la capçalera de la vall del Brugent. Tot i això, no sempre ha estat així. Al llarg de la història, les persones que han travessat o habitat la vall han establert diferents assentaments que ens han conduït fins a la versió actual del poble.

Prehistòria

La presència humana a la vall de Capafonts es remunta a l’Epipaleolític i el Neolític. Ho demostren les troballes fetes a la cova del Daniel pel Dr. Vilaseca i al Bec de la Gallina. A més, la presència de peces de sílex en nivells de la plana propera al poble suggereix l’existència de jaciments encara per descobrir, que confirmarien l’ocupació humana en aquestes èpoques.

El poblament entre el Neolític i l’Edat del Bronze forma part d’un hàbitat que segurament s’estenia per tot aquest conjunt muntanyós. En són prova les troballes d’indústria lítica fetes a diversos indrets com la Cova del Cisterer, els Segalassos, l’Abellera, el barranc de les Marfanyes i Rojals, entre d’altres.

Edat Antiga

La continuïtat de la presència humana en època antiga es confirma amb troballes de moles de molí, ceràmica i monedes ibèriques il·lergetes del segle II aC. S’han descobert restes d’una vil·la romana a la partida de les Planes, molt a prop del poble, així com monedes dels segles II i III dC i una necròpolis visigòtica al camí del Mas del Dineral.

Món Medieval

Durant el domini sarraí, Capafonts depenia políticament i administrativament de Siurana, que al segle XI va créixer notablement amb l’arribada de refugiats musulmans. El 1151, la vall del Brugent passà a mans del comte de Barcelona. Entre aquell any i el 1159, quan Capafonts apareix esmentat com a Capafontes a la carta de població de Prades, s’hi van establir colons cristians.

Aquesta situació va romandre estable fins al 1324, quan la vall s’incorporà al comtat de Prades, creat per Jaume II en favor del seu fill Ramon Berenguer, que posteriorment el cedí al seu germà Pere. La història de Capafonts restà molt lligada a aquest comtat fins a la seva desaparició. L’any 1425, el territori passà als comtes de Cardona.

Època Moderna

Des del 1425, Capafonts va pertànyer als comtes i després ducs de Cardona, fins que, a les acaballes del segle XVII, passà a mans del duc de Medinaceli. En morir aquest sense descendència, les seves possessions van passar al duc de Feria.

Època Contemporània

Com molts altres pobles de muntanya, Capafonts participà en la Guerra del Francès amb voluntaris i visqué les conseqüències de les guerres carlines, degut a la seva situació estratègica com a lloc de pas. El 1855, amb la llei Madoz, part del patrimoni municipal va passar a mans de l’Estat.

Tanmateix, el fet més destacat d’aquesta època és l’evolució demogràfica. Després d’un màxim històric de 532 habitants l’any 1860, la població inicià una davallada constant: 422 habitants el 1900, 292 el 1950, i així successivament fins a les xifres actuals.

L’aprofitament del bosc

Al llarg de la història, l’activitat principal ha estat l’agricultura, complementada per la ramaderia i l’explotació del bosc. Aquest últim proporcionava llenya, carbó vegetal, petites explotacions mineres i productes alimentaris obtinguts de la caça, la pesca, la recol·lecció de castanyes i bolets, així com mel i cera a partir de ruscos.

També es recollien glans d’alzines i roures, i herbes remeieres, aprofitant els recursos naturals de manera diversa i sostenible.